Joan V. Candel Alemany
Gestor turístic
Fotos: Tono Giménez
La paraula eclecticisme prové de l’expressió grega eklegein, que vol dir ‘triar’. Definir una situació o actuar, combinant elements de corrents diferents. És no acollir-se estrictament a cap doctrina en el seu estat “pur”, sinó a diversos elements de diverses doctrines que resulten convenients per a un sol objectiu. És la tendència a formar un pla d’acció a partir de la combinació de doctrines, de diferents corrents, sense triar un únic punt de vista. És en definitiva un conjunt d’ idees i valoracions diverses que interrelacionades conformen un criteri propi i determinat. Conciliar diferents punts de vista, és per tant practicar l’eclecticisme. En conseqüència, la combinació d’idees acaba produint sistemes originals. QUÈ ÉS ART ECLÈCTIC. És un estil mixt que pren els trets de diverses fonts i estils. Es caracteritza pel fet que no va ser un estil particular. El terme “eclèctic” va ser usat per primera vegada per a caracteritzar l’art dels Carracci, que van incorporar a les seues pintures elements del Renaixement i de les tradicions clàssiques, combinant la línia de l’art de Miquel Àngel, el color de Tiziano, el clarobscur de Correggio i la simetria de Rafael. ARQUITECTURA ECLÈCTICA. L’eclecticisme en l’arquitectura, és la tendència d’usar elements arquitectònics de diferents estils i èpoques en un sol edifici. L’eclecticisme va tindre importància a Occident entre 1860 i finals dels anys 1920.
ITINERARI
1. Palau de Fuentehermosa
Carrer Cavallers número 9 Arquitecte: Joaquín María Arnau Miramón. (1901).
En l’actualitat és seu de la Presidència de la Generalitat Valenciana. Ací trobem elements classicistes, renaixentistes, neogrecs i medievalitzants, destacant amplis miradors de planta poligonal situats en els cantonades de la façana a l’altura del pis principal i les cúpules que coronen els seus extrems.
2. Edifici Monfort
Plaça de la Reina número 5 cantonada al carrer Sant Vicent número 1.
Popularment conegut com a Magatzems l’illa de Cuba. Arquitecte: Lucas García Cardona. (1895-1909). Edifici eclèctic amb diferents detalls del modernisme valencià. Les façanes guarnides per elements hel·lenístics, amb ceràmiques que representen figures de bacants dansant (dones gregues adoradores del déu Bacus), frisos amb palmetes, oves (ous), i miradors de fusta amb columnetes tornejades, tot conclós amb un fris i una espectacular cornisa.L’estructura és un conjunt de columnes corínties de ferro colat que permet obrir àmplies obertures per a aparadors, des d’on eixia una potent llum alhora que permetia la visió de l’interior.
3. La Casa Sancho
Carrer de la Pau número 19 cantonada amb carrer Comèdies. Arquitecte; Joaquim María Arnau Miramón. (1901).
Edifici neogòtic amb diferents detalls del modernisme valencià. Neo-gòtic a la manera de Violet-le-Duc amb una cornisa esgrafiada d’estil modernista en blau i blanc, amb mènsules recolzades en primes pilastres. Destaca el mirador volat de planta poligonal.
4. Edifici del Centre Cultural Bancaixa
Plaza de Tetuan núm. 23. Arquitectes Lucas García Cardona i Antonio Gómez Davó. 1891.
Inspirat en l’arquitectura francesa monumental, és un edifici formalment clàssic, sobri amb elegants elements ornamentals.De planta rectangular les seues cantonades corbes rematen en torres de planta circular amb tambor i cúpula esmaltada.
5. La Casa dels Dracs
Carrer Sorní número 4 cantonada amb el de Jorge Juan número 3 Arquitecte; José María Cortina. 1901.
Es d’una composició ornamental riquíssima, que combina elements neo medievals, naturalistes, fantàstics i de progrés. D’inspiració medieval són els merlets que configuren un mur almenat i els matacans defensius de les cantonades recorden a castells medievals. Els arcs ogivals alguns trilobulats conformats per columnetes i sanefes fan neomedieval la base ornamental d’aquest edifici. Les façanes guarnides mitjançant animals fantàstics com ara fardatxos, dracs, etc, amb el cim de la peça principal de la façana en xamfrà trobem un drac alat amb l’escut blassonat amb la C de Cortina. Raó del seu nom popular; La casa dels dracs. Tot i que presenta flors, garlandes amb motius naturalistes, són els elements relatius al progrés i la velocitat els predominen en les façanes. Cal destacar com a una premonició de futur les pilastres que evolucionen des de la mènsula formada per la representació d’un drac medieval fins el capitell símbol de la tecnologia de futur representat per una locomotora amb ales.
6. Casa Niederleytner
Edifici situat al carrer Pascual i Genís número 22 i 24 Arquitecte; Francisco Javier Goerlich. 1916.
Academicista amb una forta influència del neobarroc francés. Construït per la família Niederleytner per a albergar el seu negoci en la planta baixa per l’habitatge particular i altres de lloguer. Actualment és un esplèndid hotel. Destaca l’ornamentació floral i en el xamfrà el mirador envidrat dividit per columnes amb capitells corintis trasgredits, garlandes de flord i les reixes dels ampits de ferro forjar. Conclou amb una fantàstica cúpula noucentista a la francesa, bastida de pissarra negra.
7. La Casa Jueva
Castelló número 20, Arquitecte; Joan Guardiola. 1930.
Edifici residencial eclèctic d’inspiració lliure amb elements ornamentals d’art déco. Arquitectura d’exòtics països i èpoques diverses, d’original estilística on conviuen una rica ornamentació d’elements arquitectònics d’estil oriental, àrab, egipci, hindú, hebreu, etc. més pròxim a un decorat de sarsuela (la corte del faraón), que a la façana d’un bloc d’habitatges. El nom popular de casa jueva es deu a l’estrela de David que es troba just en la llinda de l’entrada de l’edifici.
