Tota iniciativa, empresa, idea, té un origen, i este generalment no acostuma a ser massa romàntic. l’Associació Cultural Remember València va nàixer fa 15 anys en un fòrum holandés de gratacels, quan Facebook encara era un anuari i Twitter ni existía. En eixe fòrum es va anar juntant un grupet de persones amb una visió de l’urbanisme moderna pero respectuosa, la que guarda un equilibri entre un ús del sòl equilibrat amb els guanys d’un millor aprofitament públic de les dotacions. No deixa de ser un model europeu contra un model nord-americà.

Qui escriu tenia també inquietuds nostàlgico-històriques: com entrava el bus 13 a Montolivet per Pere Aleixandre? Hi haurà fotos del tren travessant Quatre Carreres? Què és eixe edifici en Sapadors prop de Peris i Valero? Però el major dubte era encara més particular i egoista: no sabia localitzar algunes fotos de la web1 de la falla Montolivet (abans Mercat de Montolivet, greu error eliminar el record del mercadet), es podia intuir, però sense coneixement.

La web amb les fotos que ho va començar tot

 Pensí que algú més sabria respondre, o almenys compartiria inquietuds, i vaja si n’hi havia, en uns mesos el fòrum es va plenar de gent de tota mena: curiosos com jo, col·leccionistes de fotos, restauradors, fotògrafs… la majoria no experts per professió, sinó per afició. Eixa va ser potser la major virtut i en part condemna. Virtut perque hi havia passió, interés i participació intensos, legítims, continus. Informació com per a estar hores cada dia aprenent. Condemna perque com en qualsevol altre hobby, de vegades hi ha qui diu prou i a una altra cosa.

 Fotografies inèdites només en internet, sinó en llibres; localitzacions impossibles amb la principal referència del sol; història de monuments, edificis… de ciutat. I baralles, ai eixes baralles! El feliçment desaparegut conflicte lingüístic va revifar i mesclat amb política i amb els malentesos que es donen per escrit i mai passarien en persona, va trencar la convivència i es va retirar una part important del fòrum. Mai sabrem què hauria passat d’haver mediat millor, d’haver-nos integrat amb normes de convivència estrictes. Tampoc si no haguera aparegut el maleit Facebook.

 M’agradaria des d’ací no obstant això donar les gràcies a tots aquells que han participat, des de la llunyanía física i la ideològica. Als qui denosten el palau de Ripalda i als qui conservarien fins la muralla cristiana. Als que tiren avant amb tot, i als qui han marxat. I perque no dir-ho, als que aporte i als que demanen, que tots compten.

 El futur es incert, no ens enganyem, però en tot cas podem vore amb satisfacció un interés creixent en la societat. Seguim.