Xavier Oms

De veritat, ha sigut alguna vegada València, en blanc i negre? Eximis investigadors i homes de lletres han rastrejat la València Desapareguda, la Rescatada, l’Oblidada, la Viscuda i inclús la Canalla, hi ha qui ens l’ha mostrat al Detall, i fins i tot hi ha algun galofre que ha gosat a dir que València des del tramvia no és la mateixa. Veges tu, quina ocurrència! Què no és la mateixa! Però insistisc, la València antanyona era en blanc i negre? I no és que tinga res contra al blanc i negre amb tota la seua gamma de grisos i la seua indubtable i atractiva estètica, tot al contrari. Però davall d’eixes clarfosques tonalitats jeia silenciós el color, el color d’una ciutat viva i de les seues gents, amb les seues alegries i les seues penes, les seues esperances i decepcions, els seus problemes i les seues incerteses, en fi, jeia la vida.