Xavier Oms

Postal de l’any 1916. En primer terme, la porta d’entrada a l’Estació de Ferrocarrils, construïda sobre els solars dels horts del Convent de Sant Francesc, darrere l’arbreda i les pèrgoles del parc del mateix nom, res a veure amb la inhòspita imatge que des de 1961 fins hui, ens ofereix l’espai conegut amb el asèptic nom de plaça de l’Ajuntament.

A la dreta un solar tanca el record d’una part del Barri de Pescadors, enderrocat set anys enrere i el futur de l’edifici de Correus que s’inauguraria sis anys després, projectat per l’arquitecte aragonès Miguel Ángel Navarro Pérez.

A la tanca, els Giorgeta anuncien la seua tinta SAMA -la tinta SAMA siempre vence- que més tard es reconvertiria en SAMAS “más agradable al oído”, com bé indica Francisco Coloma al Bloc de la família Giorgeta.

Just al costat i ocupant l’espai restant del Barri de Pescadors, els tres primers
edificis construïts a la nova plaça de Sant Francesc. L’Edifici Suay i l’edifici Noguera, obra de l’arquitecte Francisco Mora, i el conegut com el d’Ernesto Ferrer, de Francisco Almenar, construïts tots ells en l’any 1910.

El carrer de les Barques, amb l’enderroc de l’esmentat barri de Pescadors, ha guanyat en amplitud i en la seua cantonada esquerra el Gran Hotel i Fonda d’Espanya espera als viatgers que arriben de la propera Estació, encara que només li quedava un any en aquest lloc. Als baixos de l’edifici, Ernesto Ferrer -més conegut per la cèlebre ferreteria de la vorera de davant- calçava a valencians, valencianes i forasters.

A la seua esquerra, un edifici de tres pisos alberga l’estudi d’un dels fotògrafs més emblemàtics de la ciutat, Antonio García, sogre que va ser d’un altre artista emblemàtic, el pintor Joaquín Sorolla. I al seu costat la seu de l’Ateneu Mercantil.

Fins aquí, la descripció del paisatge. Observacions, reflexions, comparacions i altres elucubracions ho deixe per al que ho llija, si li ve de gust.

I el que no es veu. Entre l’Estació i el parc, direcció al carrer Roger de Llúria, discorria la séquia de Rovella, i just a l’altura de l’actual Passeig de Russafa, un pontet permetia als veïns que anaven i venien de, o a Russafa, salvar aquesta sèquia. Era el Pont dels Ànecs.