–Senyor Vicent, tot està unit per sis graus…

–Sí, i passen per València.

–Què em diu!?

–No t’ho creus? Fes la prova. Dis-me un personatge qualsevol…

–No sé, ara que ha passat el Nadal: el Pare Noel.

–Molt bé, i amb qui vols que el relacione?

–Uf, no sé… amb un personatge famós?… Pep Guardiola, què li sembla Pep Guardiola?

El senyor Vicent posà la sacarina al seu tallat descafeïnat i el remenà amb la cullereta, amb un posat pensatiu. Al poc digué:

–Guardiola, el del tiqui-taca? Fàcil, home, molt fàcil.

Va fer un glopet de tallat i continuà:

–Escolta: el Pare Noel és Santa Klaus, que és el nostre Sant Nicolau, i que es venera, on?

–A l’església de Sant Nicolau? –responguí amb determinació.

–Exacte. Que està entre el carrer Cavallers, el de l’Abadia de Sant Nicolau i la plaça del Forn de Sant Nicolau, on diuen que està la pastisseria més antiga de València. I què hi ha en aquesta plaça també?

–Deixe’m pensar… el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València?

–Molt bé. Que antigament era el palau de la família Martínez-Vallejo.

–D’acord, i…?

–Família que a principis del segle XX estava molt relacionada amb la Joventut Obrera Catòlica i que era la propietària d’uns terrenys on es construí el camp de Vallejo, el camp històric del Llevant.

–Ja veig per on va…

–I qui ha sigut el futbolista més famós que s’ha posat la samarreta granota?

–No cal que m’ho diga: el gran Johann Cruyff, que hi jugà en la temporada 1980-1981.

–Exacte! i que és considerat el mestre de… Pep Guardiola –es prengué un altre glop del tallat, s’aclarà la veu i rematà–. Com veus sis graus: Pare Noel i Sant Nicolau; el Col·legi Major Rector Peset; la família Martínez Vallejo; el camp de Vallejo del Llevant; Cruiff i Guardiola. Total sis, i passen per València.

M’acabí la meua camamil·la i, expressant-li el meu agraïment, m’acomiadí del senyor Vicent, l’oracle de la biblioteca municipal, que em va convidar a tornar un altra vesprada.