Ma. Ferranda Martí Campoy. El llibre L’afició fotogràfica del doctor Jose Ribes Marco (Afers, 2021) és el resultat de l’estudi del fons fotogràfic d’aquest metge valencià interessat especialment per la fotografia estereoscòpica, una tecnologia que des de meitat del segle XIX despertava furor a Europa i a Amèrica. La troballa posterior de nous materials inèdits i d’informacions complementàries, que tot seguit descric, completen el perfil d’un fotògraf amateur a les primeries del segle XX, quan la fotografia era encara un entreteniment reservat a uns pocs. 

Foto superior. Retrat de la seua dona, Maria Bigné Bartle i autoretrat. J. Ribes, c. 1910, València. Fotografia estereoscòpica. Emulsió de gelatina i plata sobre vidre, 6 x13 cm. Fons fotogràfic José Ribes Marco.

Quan em vaig dedicar a treballar el fons fotogràfic del metge José Ribes Marco (València 1877- Godella 1935) ho vaig fer a partir d’una série de plaques i de dues càmeres que havia heretat de ma mare, neta de José, i també d’unes altres plaques que també conservava un altre net seu, José Manuel Campoy. La publicació del treball sobre aquest fons ara fa dos anys n’ha propiciat l’ampliació, ja que he recuperat dues càmeres més, juntament amb 35 plaques estereoscòpiques positives que s’afegeixen a les 319 estereoscòpiques que es conservaven inicialment. A més, recentment, i gràcies a la informació publicada per l’especialista en història del València CF José Ricardo March, he pogut completar l’activitat professional de José Ribes Marco, en saber que a banda de la seua dedicació a l’obstetrícia, també va atendre com a metge els futbolistes del València, com a mínim entre les temporades 1928/1929 i 1932/1933, tal i com es recull a la premsa de l’època. En aquesta ocupació el va succeir a partir d’abril de 1935 el seu fill, el doctor José Ribes Bigné, considerat oficialment el primer metge d’aquest equip. 

Principalment, José Ribes Marco va orientar la seua afició fotogràfica als retrats de família; agafava la càmera per a prendre imatges de la seua dona i els seus fills, per a captar escenes familiars durant les vacances i els viatges, seguint el mandat que estenia aleshores la publicitat de Kodak, i sempre amb posats més naturals que els que eren habituals en les imatges que prenia el fotògraf professional en els gabinets.

Ribes Marco fou en part, com anomena Clément Cheroux a aquesta mena d’amateurs, un usuari de la fotografia: no revela ell mateix les imatges que ha pres, ni les data, ni les identifica. No va fer servir la fotografia per a la seua activitat professional com un aficionat expert a la manera de Santiago Ramon y Cajal o de José Montserrat Riutort, dos exemples del mateix àmbit professional, ni tampoc com el seu germà, l’arquitecte Demetrio Ribes Marco, que fotografiava els edificis projectats per ell mateix i aquells que visitava en els seus viatges. Però no es va conformar tampoc a tenir una càmera simple on només calia prémer el botó.  La seua pràctica fotogràfica s’assembla, de València estant, a la d’aquells primers burgesos europeus aficionats a la fotografia que, gràcies a la seua posició social, van gaudir de l’experiència de fixar la seua nissaga mitjançant la producció d’imatges, especialment les estereoscòpiques, que donaven a aquest tipus d’aficionats una certa distinció.