Virginia Lorente, nascuda a València (1974).  Arquitecta i il·lustradora, membre de la APIV, creadora de la marca @typicalvalencia des d’on es pretén difondre el patrimoni valencià, tant arquitectònic com cultural.

Un bar. El bar de Rojas Clemente, ho tinc molt propet, de tant en tant quedem uns quants amics a esmorzar abans de començar a treballar, el dia comença d’una altra manera, com si fora festa.

Un passeig. Recórrer el Jardí del Túria, sens dubte.

Una tenda. A part de @typical valència? CONTINENTAL Novedades e hilaturas, cada vegada que entre sent que torne a la botiga de llanes de la meua tia Asun, plena de botons, fils, cintes de colors, llanes i una taula al fons amb veïnes teixint, és una meravella crear i mantindre una botiga amb un esperit tan tradicional i acollidor.

Un carrer. Potser perquè passe tots els dies, i no deixa de sorprendre’m la vista, en un lloc que potser és dels més degradats de Ciutat Vella, és la C/ de l’Editor Manuel Aguilar quan es troba amb C/Balmes, en el cor del barri xinés, on s’alineen, com si foren planetes, el miramar del palauet en Peu de la Creu amb la immensa cúpula d’Escoles Píes, i sempre em quede una estona mirant i pense, això ho he de dibuixar,…

Un nom de carrer. Plaça del Miracle del Mocadoret, m’encanta que els noms dels carrers conten històries i llegendes pròpies.

Un detall urbà. Els taulells de “Aquí llegó el agua en la riada de 1957” de fet m’agradaria saber si hi ha algun mapa que recull tots eixos punts, és com traure nivells a la ciutat, una ciutat que per moments va quedar submergida sota l’aigua

Un esmorçar. Qualsevol entrepà de remenat d’ou del bar Rojas Clemente, i els dies de festa un pinxo de truita en la Taverna el Clau, en el Grau

Un Dinar. L’arròs al forn. En concret l’arròs al forn de la meua mare, sobretot quan el baixava al forn a que l’enfornaren ells.

Un record. Vindre a València la Nit de Sant Josep de xicoteta, sopar en el Bermell i veure cremar la falla Na Jordana, que tenia moviment,…flipant!

Un museu. El museu de Belles Arts, cada vegada que vaig pense, mare meua el que tenim ací i que poc ho diem.

Un puesto del  Mercat Central. A banda de @typical valència? jajaja. Són moltes, que et diré, vinga, els figatells de Vicente Bau.

Un llibre sobre València. “Llibre de meravelles” de Vicent Andrés Estellés, enguany, ho he tingut molt present en la ideació i disseny de la falla de la Plaça de la Reina i ha estat un plaer rellegir-lo i redescobrir la seua obra.

Una cançó “i tu, sols tu” del Diluvi

Una foto. La sèrie de fotos que va realitzar Jean Dieuzaide sobre València, en concret les de l’entorn del Mercat Central, les covetes amb els venedors …una meravella.

Una definició de València. La va definir tan bé Julio Bustamante que no se m’ocorre una altra “València no s’acaba mai”

Un personatge. Rafael Guastavino Moreno, crec que continua sent el gran desconegut, també en part per aquesta actitud valenciana de no valorar-nos.